SA RIERA HISTÒRICA

Begur té un aspecte d’identitat ambiental que el fan reconèixer en la seva originalitat: el poble i les platges. La imatge distintiva del poble l’aporten “es castell”, “es campanar” i “ses torres de defensa”. La de “ses” platges és una composició visual  de tocs ambientals distints i d’un privilegi natural inqüestionable, cosa que les fan ser patrimoni “d’un Begur autèntic”.

Sa Riera sempre ha tingut una gran acollida com a  ample espai social derivat del seu encant natural. Ho expressa la salutació que es pot llegir en el mosaic d’ entrada al casc urbà, quan es comença a sentir la salabror del mar: “Amic, no és pur miratge, ni res de faula. Sa Riera és bell racó de la Costa Brava. Benvingut i gaudeix-ne”.

Sa Riera ha estat canviant en la seva circumstància històrica, com fet lògic d’evolució. I unes pinzellades d’un pas del temps, sempre amb el taló de fons d’un mar acaronat per l’escorta dels pins, l’impacte de la coloració d’unes embellidores roques i una àmplia platja de sorra de qualitat, sobretot, en la seva part d’ús dels banyistes.

Temps ha Sa Riera era solament un carrer (ara, passeig d’Es Racó i carrer del Mar) de velles i senzilles “botigues” de pescadors. Franja poc àmplia de sorra on hi cabien amb prou feines les esteses xarxes de cotó de molta grandària. Eren les xarxes de les teranyines destinades a la pesca del peix blau (sardines, anxoves, verats i sorells). Quatre teranyines tenien la seva “base marinera” a Sa Riera:  d’en Pepet Florian,  d’en Xico Florian,  d’en Lill i d’en Pella de Saragossa. I un entorn de relació humana. La pesca era una de les poques formes d’ocupació laboral de la gent de Begur. Pescadors que uns vivien a “ses seues botigues” i altres que baixaven de Begur els capvespres dels dies de bona mar.  Cada teranyina tenia el seu patró i cinc o sis mariners.

El llenguatge “salat” era una forma pròpia de la parla dels begurencs.  Exemple explicatiu: sa (la) platja, ses (les) platges, es (el) port, es (els) blancalls de mar. Aclariment per seguir el expositiu.

El pas del temps canvia aquesta circumstància. “Ses botigues des (dels) pescadors” són comprades per gent del país amb recursos. Quatre xalets s’han avançat en aquest canvi social de pescadors per estiuejants: el d’en Pella, el d’en Lucien (Peña Haitz), el de cal Rei i el de can Coll. I un senyal de temps, sols de bon començament, pogué aguantar aquesta nova forma “d’ocupació”: “Es catius” (captius). Aquesta botiga era un bé immoble comunal en el qual es recollien diners “des pescadors” a fi de poder rescatar els segrestats pels pirates serraïns (segle XVIII).

Les vacances estivals eren de juny a setembre. Totes les famílies amb fills passaven a Sa Riera tot l’estiu. Les mares amb els seus fills. Els seus marits a la seva feina, tot i esperant les vacances d’un mes. Fet remarcable: hi havia una gran comunicació personal i jocs de carrer dels infants.

Ara el canvi és ben notori. Estades curtes, molt més visitants/estadants estrangers. La comunicació queda reduïda a grups d’amistat, no a un tot com abans.

54343835
Anys_10
Anys_50
03_scaffold-house_SITE-PLAN
10914647_1405119899788911_218016316_n
59763532
53870109
55029902
58161836
Sa_Riera._Begur_(Girona)_(18862292180)
f1cbbd7ac4a6c236afe613fd92bc9de7
Avi1955 109
Sa Riera1949nova_005
Sa Riera1957_106
Avi1963 108
Avi82
59763532
58161836
53870109
55029902
52434648
50959222
45415295
5915079
2051051
2376086
6319662
42771099
44042545
44042632

Associació de Veïns i Amics de Sa Riera

Passeig es Raco, 2, 17255 Sa Riera, Girona, Espanya

T: +34 609 762 403

  • Facebook Social Icon
  • Twitter Social Icon
  • Instagram Social Icon
  • Google Places icono social
42771099